La setmana de TV3

Des que Mònica Terribas no és la directora de TV3, la Televisió pública de Catalunya lluita per mantenir una línia que a moments trontolla. Canviar la firma de Terribas per la d'Eugeni Sallent deixa de ser només simbòlic quan les decisions que s'han de prendre repercuteixen en la llibertat dels seus treballadors i la sensibilitat de l'espectador. Aquesta setmana Tv3 ha estat protagonista per la qualitat d'alguns dels seus formats i notícia, pel cas Bestiari . 

Captures dels tres programes emesos aquesta setmana

Dilluns, Albert Om i el seu equip varen aconseguir un Convidat històric. Valent, educat i intel·ligent, Om passava un cap de setmana amb Neus Català. Era difícil no fer-ho dramàtic ni sensacionalista, la mateixa narració ja inclou aquests elements, que televisivament parlant, poden donar més joc si es magnifiquen. En aquest cas, però, l'equip d'El Convidat va actuar amb el respecte i l'admiració que mereix Català, i durant quasi una hora, TV3 va emetre un contingut brillant. Quan, a la perruqueria, després de fer-se la permanent, la víctima del nazisme recorda el 27.534 és tan extraordinari com imprescindible. La televisió necessita més moments com aquest.

Dimarts, Bibiana Ballbé i el seu equip varen aconseguir un Bestiari històric. El programa que emet la seva tercera temporada al Canal 33 havia gaudit de certa discreció fins que aquesta darrera emissió ha fet estellar el Cas Bestiari. Ballbé entrevista cada setmana un protagonista del món de la cultura diferent i el trasllada a un context de ficció per parlar de la seva realitat. A la model Martina Klein la va portar al circ i a l'autor Jair Domínguez, a matar paraules. Només varen matar paraules però la direcció de la cadena n'ha censurat el capítol, ha demanat disculpes per les imatges i ha acceptat la dimissió de la directora del programa. Només varen matar paraules. Però, justament, entre aquestes paraules hi havia una fotografia del rei. Una televisió pública no pot permetre que en un ambient distès es dispari a una il·lustració de cartró d'un rei que mata elefants?

Dijous, Toni Soler i el seu equip varen aconseguir un Polònia històric. En aquest cas no sorprèn ni la qualitat del format, que sempre és extraordinària, ni la befa a les autoritats, entre elles al rei que mata elefants. El que realment sorprèn es que cada setmana puguin convertir els problemes que amarguen la resta de l'Estat, en arguments còmics que arriben a tots els catalanoparlants. El Mas Style d'ahir, és per guanyar un Òscar!

Un clàssic amb Jet lag

Tanmateix el resultat ha estat el mateix: un empat amb la sensació d'haver sabut fer bé les coses. Però el fet de viure aquest derbi des d'un punt geogràfic aliè a tot el que envolta els enfrontaments entre madridistes i culers, m'ha permès gaudir del clàssic des d'una altra perspectiva, potser més objectiva però també menys sentimental.

Kirton (UK).- Quan Cristiano va inaugurar el marcador del Camp Nou, a Kirton encara no eren les 7 i quart. Habitualment, els gols del Madrid ja no són fàcils d'encaixar però aquest, a més, el vaig rebre amb certa sensació de Jet lag. El mateix símptoma que mostraven els homes de Tito que sense canviar d'hora, els va costar entrar en la dinàmica del partit. L'equip necessitava un revulsiu i ho va resultar l'entrada de Montoya que va substituir Alves per lesió; tot i que l'estadi reclamava l'atenció de Messi que, murri, va aprofitar una pilota morta dins l'àrea per empatar el marcador i encetar el seu particular duel amb Cristiano. L'argentí i el portuguès varen firmar un clàssic brillant i varen ser els autèntics responsables de que el partit d'ahir fos “El millor clàssic dels clàssics”. Amb aquest titular ha batejat la seva crònica a El País Ramon Besa que remarca, a més del bon futbol, el respecte i l'elegància tant en el terreny de joc com a la graderia.

Totes dues qualitats varen marcar la tònica tant de la primera com de la segona part del partit quan el Barça, més valent en atac i més poderós en defensa, va agafar el protagonisme. Quan va marcar Messi de falta ja no tenia jet lag, encara que, minuts després, també em va costar encaixar el segon gol de Cristiano. Amb el marcador definitiu i l'empat consolidat la sensació era de satisfacció pel partit i per l'ambient. Tal i com està el país i tal i com està la lliga, es varen aconseguir dos bons resultats.

A més, si el clàssic hagués acabat d'una altra manera, no hauria sabut com es diu empat en anglès: tie. Ahir gràcies al derbi vaig aprendre un nou mot i la familia Davies dues coses: la importància d'un Barça-Madrid i el significat d'In-Inde-Independència. Si ho entenen a Kirton, forçat ho han d'entendre a Madrid.