dissabte, 17 de novembre del 2012

"God save the Queen"

Visc amb una família que compleix escrupolosament el perfil estructural que representava el candidat americà Mitt Romeny; en canvi, aquests dies, he tengut la sensació que haurien confiat el seu vot a Obama. 
-Residència a Kirton (Magda Estelrich)-
La família
Són tan britànics com monàrquics, i no els agrada el futbol. Per motius laborals, han viscut 18 mesos a Washington amb una filla de tres anys i reconeixen que ha estat la millor experiència de la seva vida. Tot i que mentre s'enamoraven dels Estats Units, enyoraven la seva Anglaterra.


Són patriòtics i entenen que jo no ho sigui. I quan em parlen de Mallorca, ho fan com si fos un autèntic país. Fa quasi dos mesos que som a Kirton i per fi, tenc la sensació d'estar completament instal·lada. A Vic només vaig necessitar un dijous, aquí, en canvi, unes quantes setmanes.

-Imatge de Google-
La rutina
Els tòpics anglesos han marcat el ritme d'aquest primer període: el tè, la pluja, i el “God save the Queen”. L'experiència és diària i l'aprenentatge constant. Alguns moments els aprofit tan intensament com si fos un viatge i altres, em permeto una actitud més relaxada, per adaptar-me i avançar.
El meu accent i jo encara necessitam els 8 mesos que em queden per assumir l'anglès que me'n vull emportar de Gran Bretanya. Tot i que, de moment, ja he aconseguit desenvolupar-ne la seva millor versió. Saber que aquest, serà un any atípic condiciona la meva actitud, i el que em resulta més complexe és equilibrar-ne les sensacions. No sé si professionalment, una experiència internacional d'aquest calibre pot resultar-me útil. Personalment, val molt la pena.

Els anglesos
La qualitat de vida dels britànics va totalment lligada al seu tarannà. Potser no riuen tan com nosaltres, però han aconseguit anivellar el fet de “viure per treballar” i “treballar per viure”. El seu context i el nostre són incomparables i ja ho sabia de sobres quan vaig arribar. Tot i això, no puc evitar sorprendre'm davant les dades que situen que el 90% dels universitaris anglesos aconsegueixen introduir-se al món laboral amb un període màxim de 6 mesos. La mateixa sorpresa que s'emporten els amfitrions quan saben que fa 5 mesos que vaig llicenciar-me i fer d'au pair ha estat la única aposta segura dins un món de futurs prometedors.